Interactiu, interacció, interactivitat.

Algunes de les idees principal que podem extreure d'aquest vídeo són que: els ordinadors són un gran element per a la comunicació. A més a més poden servir per fer un munt d'interaccions, ja siguin socials, comercials... o per interaccionar amb un mateix o d'altres usuaris. Alguns dels elements que ens permeten aquesta connexió són els hipermèdia. Aquests creen enllaços entre ells creant així una xarxa d'hipertexts i hipermèdies, és a dir les xarxes d'internet. Per acabar, la clau d'un interactiu, una persona que interacciona amb les xarxes, és una interfície, és a dir com una superfície per comunicar-se però interna d'uns de les xarxes.

Francesco Tonucci

En el món dels infants l'exclusió o la diferència social és un dels punts clau. He introduït aquesta foto de FRATO o el que ve a ser el mateix, Francesco Tonucci, un psicopedagog italià que expressa grans conceptes de l'educació en forma de dibuix, ja que la trobo la manera ideal de simplificar l'educació.

Aquesta no es basa en la formació de "personetes" iguals, amb uns coneixements totalment idèntics, ni molt menys de desfer-se d'aquells nens que no estan capacitats per assimilar el que volem ensenyar. L'educació és el mitjà pel qual un individu ajuda a un altre a valer-se per si mateix. En l'etapa de 0-3 i de 3-6 els elements que aprenen els nens són molt bàsics però no és simplement introduir uns coneixements en un capet i ja està sinó que durant aquests dos períodes i durant el de escolarització (primària i ESO) els nens adquireixen uns coneixements per "sobreviure" en un món en que, segons la teoria de l'evolució, el que està més ben preperat i té més capacitats, sobreviu.

La meva amiga com un vaixell blanc

Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! - em deia
ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrena d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-

I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-

A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
-No et deixaré
et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc.

I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
dues brases
com la punxada del llavi i del cor.

Joan Salvat Papasseit

El primer dia de classe

He creat aquest bloc per anar-hi publicant tot allò que suposi una experiència personal en l'àmbit educatiu. Cada dos dies aniré publicant tot allò que trobi interessant i que vegi que pot ser trascendental i interessant per a un estudiant/a de Magisteri Infantil.