1- Ser expressiu
2- Tenir iniciativa
3- Saber escoltar
4- Ser empàtic
5- Ser responsable
6- Transmetre confiança
7- Ser extrovertit
8- Ser accecible
9- Tenir recursos
10- Saber observar
Material d'aprenentatge
dimarts, 15 de novembre del 2011
Les revistes educatives: "Viure en família"
El meu grup i jo vam escollir un article de la revista "Viure en família", que anava relacionat amb l'experiència de tenir un hort a l'escola, i quins beneficis aportava aquest als infants.
L'article és aquest:
És una alfàbrega, una petita planta aromàtica de jardí, ingredient bàsic del pesto i una bona espantadora de mosquits. Ara n’hi ha una a l’hort de l’escola, al costat de les altres plantes que els nens de primer hi han plantat. Han fet un hort. Quan li vaig explicar a la Maria el
poc que jo sabia de l’alfàbrega, em va demanar que li ho escrivís en un paper per dur-ho a l’escola, amb la planteta. Vaig fer el que fa tothom: buscar a Internet. Hi vaig trobar que és una planta originària de l’Índia, on és considerada sagrada en associació amb el déu Vixnu; que va arribar a la Mediterrània de la mà dels botànics que acompanyaven les expedicions d’Alexandre de Macedònia al segle III aC; que té propietats medicinals i domèstiques molt
diverses... vaja, que n’hi hauria d’haver una a cada casa. Va ser la mestra de primer qui em
va fer la reflexió que, a partir de l’hort, es podrien explicar tantes coses que no caldrien llibres. Efectivament, penso, si una petita alfàbrega ens permet parlar de geografia,
de religió, d’art, d’història, de ciència, d’agricultura, del nostre entorn més immediat... Us imagineu tot un hort? El factor entusiasme Hi ha una altra cosa que em sembla encara més important: és l’entusiasme dels nens i nenes pel projecte de l’hort. La meva filla ve i em parla
dels bulbs que es trencaran perquè en surti la planta, de les plantes que han trasplantat... Durant les vacances, vam organitzar torns per anar a regar, amb tota una colla, i ells anaven amb les regadores amunt i avall, emocionats. Han entès també el compromís amb el projecte, la necessitat d’implicar-se més enllà de l’aula, la responsabilitat que hi tenen.
El projecte de l’hort també serà un nexe d’unió i de complicitat entre la Maria i el seu iaio, que tota la vida ha tingut el seu hortet. Ja sé que la nostra no és la primera escola que fa hort, però és la primera vegada que hi ha un hort escolar a la nostra vida educativa.
Em sembla que seria fantàstic tenir una escola que basés el procediment educatiu en projectes i que treballés els continguts de manera integrada. Perquè... cal fer les coses quan toca, perquè ho dicta una norma, o quan és més adient i en funció dels projectes que desenvolupem?
Un dia, en sortir d’escola, l’Ainara, la meva filla petita, ens va fer anar al descampat del costat del seu pati a recollir unes pales que hi havia llençat. I ja ens tens tota la família enmig de les herbes, buscant les pales i tornant-les al pati, on les recollia la seva mestra. Ningú no havia demanat a l’Ainara que ho fes, i a mi em va agradar veure que es responsabilitzava d’aquesta manera del material de l’escola, que no és només cosa del Departament o de l’Ajuntament, sinó cosa de tots i cada un de nosaltres. L’art d’educar Per raons professionals, tinc la sort d’estar en contacte amb persones del món de l’educació. Comentem sovint coses que em preocupen i n’obtinc la seva visió experimentada. Un dia em van passar un article sobre l’art d’educar, que acabava dient: «L’art d’educar passa per transmetre amb el cor allò que ens diuen els llibres; passa per transmetre amb el cor allò que mai no podrà aparèixer en un llibre». I tant! De fet, em sembla que, a la vida, si no posem el cor en allò que fem, no
podem anar bé. No parlo sobre temes educatius des del coneixement que en tenen els professionals, sinó des de la manera com els visc i com m’afecten, com a mare. Deixo les meves filles en mans dels mestres perquè les eduquin, però no només per una pura transmissió de coneixements, sinó també per ajudar-nos, a les mares i als pares, en la nostra tasca de fer les grans. De la mateixa manera, nosaltres hem de prendre part activa en l’ensenyament dels nostres fills i filles, perquè no s’ha de produir només en l’àmbit de l’escola; nosaltres tenim la oportunitat de facilitar que, els coneixements, els puguin experimentar en la vida diària. També podem exercitar tècniques d’aprenentatge: quan mirem un conte plegats, treballem l’observació i la deducció, fem jocs de relacionar paraules, comptem de dos en dos. Als pares i mares d’educació infantil ens han ofert d’anar a l’aula a ferhi una activitat. És una oportunitat per implicar-me amb la feina que fan els mestres i fer més fluida la relació escola família. Jo vaig proposar fer-hi un taller de galetes, però no podrà ser perquè la normativa (potser una mica absurda?) no permet que els nens es mengin les galetes elaborades. Així que llegirem un conte... i farem jocs d’observació, que els permetran participar de l’activitat. Porto uns dies preparant-ho amb molta il•lusió. La relació dels pares i mares amb l’escola està anant més enllà. La nostra associació esportiva ja ha organitzat un parell de sortides de cap de setmana, on hi participem la mestra d’educació física i les famílies. Hem baixat des de la Creu Blanca fins al poble caminant, hem fet un recorregut amb bicicleta enmig dels nostres espais naturals... I se’n preparen d’altres. Potser estem anant cap a un model diferent, en què tothom (mestres, mares i pares i alumnes) ens impliquem en l’art educar. Des del cor...
En vam analitzar les parts de la revista que era "Viure en família" i vam comentar perquè ens havia agradat aquell artícle.
Estructura de la revista:
Nom: Viure en família
Periodicitat: mensual
Estructura:
- Article d'introducció
- Índex
- Secció de notícies sobre l'educació
- Carta dels lectors
- Tira còmica
- Preguntes dels lectors i la resposta de la revista
- Articles
- Més que llibres
- Un conte
- Espai publicitari
- Idees d'activitats
- Fotopoema
Seccions fixes:
- Secció de notícies sobre l'educació
- Carta dels lectors
- La consulta
- Experiències
- Més que llibres
- El conte
- Idees
- Fotopoema
Públic a qui va dirigit:
- A tot el públic adult
Línia de la revista:
- Pretén ajudar a pares i mestres en l'educació dels seus fills proporcionant idees d'activitats, casos d'altra gent i solucions a problemes generals.
Vam triar aquest article perquè parla sobre una educació no basada en aprendre només el que es fa a cada matèria sinó en integrar altres elements. És a dir que parla sobre l'educació integral. A més a més aconsella fer activitats conjuntes amb els pares pr reforçar així els lligams entre ells i els seus fills i també que vegin més clarament el funcionament de l'escola.
L'article és aquest:
És una alfàbrega, una petita planta aromàtica de jardí, ingredient bàsic del pesto i una bona espantadora de mosquits. Ara n’hi ha una a l’hort de l’escola, al costat de les altres plantes que els nens de primer hi han plantat. Han fet un hort. Quan li vaig explicar a la Maria el
poc que jo sabia de l’alfàbrega, em va demanar que li ho escrivís en un paper per dur-ho a l’escola, amb la planteta. Vaig fer el que fa tothom: buscar a Internet. Hi vaig trobar que és una planta originària de l’Índia, on és considerada sagrada en associació amb el déu Vixnu; que va arribar a la Mediterrània de la mà dels botànics que acompanyaven les expedicions d’Alexandre de Macedònia al segle III aC; que té propietats medicinals i domèstiques molt
diverses... vaja, que n’hi hauria d’haver una a cada casa. Va ser la mestra de primer qui em
va fer la reflexió que, a partir de l’hort, es podrien explicar tantes coses que no caldrien llibres. Efectivament, penso, si una petita alfàbrega ens permet parlar de geografia,
de religió, d’art, d’història, de ciència, d’agricultura, del nostre entorn més immediat... Us imagineu tot un hort? El factor entusiasme Hi ha una altra cosa que em sembla encara més important: és l’entusiasme dels nens i nenes pel projecte de l’hort. La meva filla ve i em parla
dels bulbs que es trencaran perquè en surti la planta, de les plantes que han trasplantat... Durant les vacances, vam organitzar torns per anar a regar, amb tota una colla, i ells anaven amb les regadores amunt i avall, emocionats. Han entès també el compromís amb el projecte, la necessitat d’implicar-se més enllà de l’aula, la responsabilitat que hi tenen.
El projecte de l’hort també serà un nexe d’unió i de complicitat entre la Maria i el seu iaio, que tota la vida ha tingut el seu hortet. Ja sé que la nostra no és la primera escola que fa hort, però és la primera vegada que hi ha un hort escolar a la nostra vida educativa.
Em sembla que seria fantàstic tenir una escola que basés el procediment educatiu en projectes i que treballés els continguts de manera integrada. Perquè... cal fer les coses quan toca, perquè ho dicta una norma, o quan és més adient i en funció dels projectes que desenvolupem?
Un dia, en sortir d’escola, l’Ainara, la meva filla petita, ens va fer anar al descampat del costat del seu pati a recollir unes pales que hi havia llençat. I ja ens tens tota la família enmig de les herbes, buscant les pales i tornant-les al pati, on les recollia la seva mestra. Ningú no havia demanat a l’Ainara que ho fes, i a mi em va agradar veure que es responsabilitzava d’aquesta manera del material de l’escola, que no és només cosa del Departament o de l’Ajuntament, sinó cosa de tots i cada un de nosaltres. L’art d’educar Per raons professionals, tinc la sort d’estar en contacte amb persones del món de l’educació. Comentem sovint coses que em preocupen i n’obtinc la seva visió experimentada. Un dia em van passar un article sobre l’art d’educar, que acabava dient: «L’art d’educar passa per transmetre amb el cor allò que ens diuen els llibres; passa per transmetre amb el cor allò que mai no podrà aparèixer en un llibre». I tant! De fet, em sembla que, a la vida, si no posem el cor en allò que fem, no
podem anar bé. No parlo sobre temes educatius des del coneixement que en tenen els professionals, sinó des de la manera com els visc i com m’afecten, com a mare. Deixo les meves filles en mans dels mestres perquè les eduquin, però no només per una pura transmissió de coneixements, sinó també per ajudar-nos, a les mares i als pares, en la nostra tasca de fer les grans. De la mateixa manera, nosaltres hem de prendre part activa en l’ensenyament dels nostres fills i filles, perquè no s’ha de produir només en l’àmbit de l’escola; nosaltres tenim la oportunitat de facilitar que, els coneixements, els puguin experimentar en la vida diària. També podem exercitar tècniques d’aprenentatge: quan mirem un conte plegats, treballem l’observació i la deducció, fem jocs de relacionar paraules, comptem de dos en dos. Als pares i mares d’educació infantil ens han ofert d’anar a l’aula a ferhi una activitat. És una oportunitat per implicar-me amb la feina que fan els mestres i fer més fluida la relació escola família. Jo vaig proposar fer-hi un taller de galetes, però no podrà ser perquè la normativa (potser una mica absurda?) no permet que els nens es mengin les galetes elaborades. Així que llegirem un conte... i farem jocs d’observació, que els permetran participar de l’activitat. Porto uns dies preparant-ho amb molta il•lusió. La relació dels pares i mares amb l’escola està anant més enllà. La nostra associació esportiva ja ha organitzat un parell de sortides de cap de setmana, on hi participem la mestra d’educació física i les famílies. Hem baixat des de la Creu Blanca fins al poble caminant, hem fet un recorregut amb bicicleta enmig dels nostres espais naturals... I se’n preparen d’altres. Potser estem anant cap a un model diferent, en què tothom (mestres, mares i pares i alumnes) ens impliquem en l’art educar. Des del cor...
En vam analitzar les parts de la revista que era "Viure en família" i vam comentar perquè ens havia agradat aquell artícle.
Estructura de la revista:
Nom: Viure en família
Periodicitat: mensual
Estructura:
- Article d'introducció
- Índex
- Secció de notícies sobre l'educació
- Carta dels lectors
- Tira còmica
- Preguntes dels lectors i la resposta de la revista
- Articles
- Més que llibres
- Un conte
- Espai publicitari
- Idees d'activitats
- Fotopoema
Seccions fixes:
- Secció de notícies sobre l'educació
- Carta dels lectors
- La consulta
- Experiències
- Més que llibres
- El conte
- Idees
- Fotopoema
Públic a qui va dirigit:
- A tot el públic adult
Línia de la revista:
- Pretén ajudar a pares i mestres en l'educació dels seus fills proporcionant idees d'activitats, casos d'altra gent i solucions a problemes generals.
Vam triar aquest article perquè parla sobre una educació no basada en aprendre només el que es fa a cada matèria sinó en integrar altres elements. És a dir que parla sobre l'educació integral. A més a més aconsella fer activitats conjuntes amb els pares pr reforçar així els lligams entre ells i els seus fills i també que vegin més clarament el funcionament de l'escola.
dimecres, 9 de novembre del 2011
AVETS I FAIGS
Gòtics semblant el faig, l’avet,
puja, segur, l’avet ombriu,
rígid de fulles, d’aire fred,
car és d’un gòtic primitiu.
Amb son fullatge trèmul, net,
ben altrament, el faig somriu,
més joguinós que massa dret,
car és d’un gòtic renadiu.
L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles del bagueny
on de la llum es trenca el raig.
Són les agulles sobiranes
que, en les altures de Montseny,
del vent concerten les campanes.
Guerau de Liost
Descripció d'una imatge
Guió de la narració:
- Formes de la imatge:
· Cel
· Casa
· Prat
- Relació del conjunt
- Sensacions que m’ha provocat la imatge:
· Soledat
· Oblit
· Tristesa
- Interpretació de la intenció comunicativa
Altres webs d’interès:
Citacions
A seminari, hem fet una activitat de citar diferents arxius. Això, ens servirà en tots els treballs que fem ja que és molt important citar sempre les fonts.
A continuació us deixo uns exemples:
Un llibre:
LARSSON S. Els homes que no estimaven les dones. 14a edició. Barcelona: Columna edicions, S.A., 2009. (Millennium 1). ISBN: 978-84-664-0924-7
Una revista:
Enderrock: Antònia Font, homenatge als exploradors [Barcelona](2011), núm. 189.
Un CD:
ELS PETS. Com anar al cel i tornar. [Disc sonor] Barcelona: Discmedi, 2008.
Un DVD:
ESCOLA THAU de Barcelona. Imaginafrica. [ Disc audiovisual] Barcelona: Centre d’estudis africans, 2007.
dilluns, 7 de novembre del 2011
Comunicadors
Aquí us deixo ll'enllaç d'una entrevista d'una gran comunicadors com Karma Peiró a un altre comunicador: Alejandro Piscitelli. És molt interessant.
diumenge, 6 de novembre del 2011
El so
A seminari, hem treballat una idea que avui en dia la gent no para mai a pensar. Escoltem els sons? Sentim els sons? Què és el so? I el soroll?
Aquesta acivitat es basava en fer un estudi dels sons que escoltem des de que ens llevem fins que arribem a la Facultat.
Sons molestos
telèfon
ràdio
plats
vent
vent
nevera
plats i olles
coverts
rentaplats
porta
tren
escales mecàniques
portes del tren
gent
megafonia
Sons agradables
llapis/boli escribint
aigua de la dutxa
cassette
música
amics
El so, és la vibració d'una ona que va per l'espai. Acostuma a ser agradable a la oïda perquè si no ho és, directament passem a denominar-ho soroll Durant el dia, aquest sentit no para de rebre estimulacions sonores. De fet, durant la nostra vida mai podrem escoltar el silenci aboslut.
A m´´es a més, la oïda humana està capacitada per sentir més d'un so a la vegada però, escoltar-lo, només podem escoltar-ne un ja que l'acció d'escoltar comprèn que hem de tenir els cinc sentits pendents del que ens diuen i entendre el que sentim per poder escoltar-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)