Documentar, una mirada nova.

Aquest llibre, el vam llegir i comentar a seminari. Us el recomano molt ja que ens dóna eines i recursos per una acció tant important com la de Documentar. Per treballar-lo a classe ens vam dividir en grups  i després vam exposar el que cada equip havia treballat:

- Què és documentar?

- Quin és el sentit de la documentació?

- Quin paper té el mestre/a en la documentació?


Documentar

S'ha après que documentar no és ni de lluny fer publicitat, com veiem que sovint s'utilitzen les imatges dels infants. No és reproduir "cromets", imatges sempre agradables de nens i nenes bufons que fan moneries, ni és un seguit d'imatges de criatures boniques o que senzillament fan bonic. Tampoc es recopilar imatges per tal de vendre l'escola com un producte.
Per als mestres que han participat en els debats de la xarxa, documentar és molt més seriós tant des del punt de vista pedagògic com social o polític.

Documentar és :

- Una pràctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir de la realitat, a aquella que dona valor i se sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia.

- Recollir allò que passa en un grup d'infants, observant-los i deixant que ells mateixos descobreixin el seu potencial. (Mara Davoli ens deia: " Per documentar cal observar i observar col dir abans de tot conèixer", "Observar és un acte creatiu que requereix la nostra interpretació")

- Agrupar i guardar els treballs com a documents del que cada any s'ha fet.

- Recull d'escrits (opinions) que deien els infants sobre la temàtica.

Documentar és,  doncs, una oportunitat per poder donar visibilitat a la imatge d'infant, d'adult i d'educació que es construeix en una realitat determinada. Implica observar i fer visibles els processos, el desenvolupament de cada infant. Mitjançant l'observació aprenem dels infants; aprenem quin són els seus interessos, els recorreguts que segueixen per construir els seus coneixements.

Per altra banda, dins d'aquest exercici (documentar), neix una documentació que, tant en el moment de fer-se com en el de llegir-se, haurà enviat una imatge d'infant que demana i reivindica amb força ser escoltada per ser més ben compresa.

Així doncs, la documentació és un recull d'informació, una font d'informació productiva que ens permet conèixer l'alumne, que els pares coneguin el seu fill a l'escola i que, alhora, s'estableixi més cohesió entre pares i mestres.



Paper del/la mestre/a en la documentació:


Els punts més importants que ha de saber fer una mestre són:

- Saber treballar i debatre amb l'equip de mestres.
- Observar i respectar a l'infant, respectar-los, escoltar-los...
- Tenir una actitud curiosa.
- Permetre que l'infant sigui lliure i acompanyar-lo en el seu descobriment del món.
- Tenir certs materials a l'abast per facilitar el procés d'aprenentatge dels nens/nenes.
- Compartir la pròpia interpretació i reflexió sobre la documentació recollida (escrita) amb altres punts de vista. (El llibre ens diu que la reflexió compartida ens ajuda a observar més atentament, a tenir els ulls més oberts, a copsar fets, situacions que abans se'ns escapaven, a fer noves propostes.)
- Acceptar i respectar els canvis.
- Ser actius, dinàmics i creatius.
- Escoltar tant les demandes explícites com les implícites.

Els valors de l'esport: Podem educar els més petits a través de l'esport?

A tothom impacta veure aquesta foto. Un nen (de 5 anys, que és el de la foto) hauria de fer aquests gestos o tenir aquesta expressió d'odi?
Actualment, l'esport, està condicionant molt la nostra societat. Així que a l'hora de demanar responsabilitats envers d'on ha tret aquesta agresivitat el nen, seria dels pares, però en un nivell més àmpli, de la societat. Aquesta, si perd sent com un buit, un sentiment de inferioritat. Per això hi ha tanta competitivitat, per ser els millors i per sentir-nos superiors als altres.
Tot i això, hauries de trobar una alternativa, avui en dia, estem estudiant que en un infant, el que hem de intentar que faci és superar-se a ell mateix, que superi reptes, que vegi que si juga amb tot l'equip s'ho passarà més bé que si juga de manera individual i egoista. Per això, si teballem això amb el nen, crearem que tingui més autonomia, estigui més segur de si mateix i en definitiva, potser ell no ho notarà, però serà més feliç.

Lecura en veu alta

Cada dia, abans de començar seminari, cada u ha llegit un text. Sembla fàcil, però a vegades els nervis ens poden traïr i podem entrebancar-nos, corre massa,.... Per això us facilito deu consells per preparar-se una lectura en veu alta:

1- Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna signifacat al text, l'interpreta, l'entén. Consegüentment, l'objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre.

2- Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text perquè puguem evidenciar-ho en la lectura.

3- Recollir l'atenció de l'auditori. Sabr obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura.

4- Respectar les unitats de significat de què es componen les frases ( com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els components del nom, etc.)

5- Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més de pressa la informació que no es consideri rellevant o alentint la lectura de la informació important.

6- Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.

7- Marcar ab canvis de to la informació rellevant del text.

8- Entonar de forma ascendent les freses interrogatives.

9- Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.

10- Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.

Basat en : FERRAN, F. "La lectura en veu alta, un recurs pont entre l'escrit i l'oral", dins "Actes de les Jornades sobre l'ensenyament de la llengua oral", 8 i 9 d'octubre de 1997, UB.

Com heu pogut veure, encara que no ho sembli, una lectura en veu alta s'ha de preparar ben preparada.

Les arrecades de la mestra

El passat dijous dia 1 de desembre a seminari vam comentar el llibre Les arrecades de la mestra de l'escriptora Maricarmen Díez Navarro. Ens vam dividir en grups i vam treballar cada un els diferents espectes que s'hi esmenten: Els infants, l'escola, les famílies i la societat.

Primerament, en la part dels infants, vam extreure'n les conclusions que els infants han de tenir unes responsabilitats, que hande parlar entre ells, que no hi ha d'haver temes "tabús" com per exemple la mort. Tot i que de vegades costa ja que depèn més de les famílies. Un altre dels aspectes que cal fomentar és la creativitat. Ja que aquesta pot fomentar l'autoestima i la seguretat de cada nen. Tot i així també cal posar unes normes, uns límits.

En segon terme, en l'apartat d'escola, vam destacar alguns conceptes com: la interacció, l'acolliment, la metadologia, la natura, el coneixement, el roll, els petits detalls i la importància de l'escola per la sociabilització. La interacció és molt important pels nens perquè estan en una edat en que estan crean la seva identitat. La interacció amb altres individus els ajuda a crear la seva identitat. Un bon acolliment també ajuda en la integració de l'infant. La metodologia que proposa és una ben senzilla i quotidiana. Que l'infant no se senti forçat en fer una activitat sinó que sigui de manera natural però intencionada per part del professor. Un altre qe també és molt important i que actulament s'està introduint poc a poc a les escoles és la natura. La educació mitjançant la natura és molt important ja que és un medi on el nen s'hi troba còmode per naturalesa. A més a més cal fer que cada nen tingui un "roll" a la classe o a l'escola perquè així aprenguin a formar-se tenint autonomia, responsebilitats i se sentin part d'un col·lectiu. Per finalitzar aquest apartat, dir també que en una de les coses quee s fixen molt els petits, és en els petits detalls. Per això, entre d'altres coses aquest llibre es diu "Les arrecades de la mestra".

En el tercer apartat, les famílies, l'autora en destaca la importància que tenen awuestes per a una bona educació conjunta amb l'escola. Ens diu que aquestes han de saber dir "no" quan toca, que no han d'imposar les coses sinó trobar altrernatives que els nens trobin que estan fent-ho de manera natural. Cal saber tractar els problemes que són comuns entre els nens. A més a més, cal que la família es plantegi que per ajudar-los a ser un model a seguir pels seus fills, han de treballar conjuntament amb els mestres i que aquests no els han de jutjar per les coses que fan. I finalment, com vam dir també en l'apartat anterior, els pares has de donar petites responsabilitats als seus fills a casa.

I per últim, la societat. En aquest apartat la Maricarmen ens diu que avui en dia, la societat condiciona molt la educació dels fiils. per una part, tenim l'incentiu del fracàs escolar; això ho ha probocat que les notes siguin aproximades i que els pares no se'n preocupin tant veient que el seu fill ja va "progressant adequadament". Per altra banda, com avui en dia tothom està al corrent de tot pels medis de comunicació, doncs els pares veuen casos de nens violents. Això els transmet un sentiment de por perquè el seu fill sigui així i el que fan és: o sobreprotegir-lo o estar pendents del que fa sempre i no deixar-lo acostar a cap nen. En realitat les baralles en una certa edat són naturals, però si arriben a un cert punt ja més violent s'han de parar. Així doncs, tots els nens, famílies, i escoles, formen part d'una societat. Aquesta té un paper molt important, i és que els mateixos individus que la formen, s'han de protegir. Creant així una cohesió de grup on ningú se sentirà sol.

El decàleg del bon mestre

1- Ser expressiu

2- Tenir iniciativa

3- Saber escoltar

4- Ser empàtic

5- Ser responsable

6- Transmetre confiança

7- Ser extrovertit

8- Ser accecible

9- Tenir recursos

10- Saber observar

Les revistes educatives: "Viure en família"

El meu grup i jo vam escollir un article de la revista "Viure en família", que anava relacionat amb l'experiència de tenir un hort a l'escola, i quins beneficis aportava aquest als infants.
L'article és aquest:

És una alfàbrega, una petita planta aromàtica de jardí, ingredient bàsic del pesto i una bona espantadora de mosquits. Ara n’hi ha una a l’hort de l’escola, al costat de les altres plantes que els nens de primer hi han plantat. Han fet un hort. Quan li vaig explicar a la Maria el
poc que jo sabia de l’alfàbrega, em va demanar que li ho escrivís en un paper per dur-ho a l’escola, amb la planteta. Vaig fer el que fa tothom: buscar a Internet. Hi vaig trobar que és una planta originària de l’Índia, on és considerada sagrada en associació amb el déu Vixnu; que va arribar a la Mediterrània de la mà dels botànics que acompanyaven les expedicions d’Alexandre de Macedònia al segle III aC; que té propietats medicinals i domèstiques molt
diverses... vaja, que n’hi hauria d’haver una a cada casa. Va ser la mestra de primer qui em
va fer la reflexió que, a partir de l’hort, es podrien explicar tantes coses que no caldrien llibres. Efectivament, penso, si una petita alfàbrega ens permet parlar de geografia,
de religió, d’art, d’història, de ciència, d’agricultura, del nostre entorn més immediat... Us imagineu tot un hort? El factor entusiasme Hi ha una altra cosa que em sembla encara més important: és l’entusiasme dels nens i nenes pel projecte de l’hort. La meva filla ve i em parla
dels bulbs que es trencaran perquè en surti la planta, de les plantes que han trasplantat... Durant les vacances, vam organitzar torns per anar a regar, amb tota una colla, i ells anaven amb les regadores amunt i avall, emocionats. Han entès també el compromís amb el projecte, la necessitat d’implicar-se més enllà de l’aula, la responsabilitat que hi tenen.
El projecte de l’hort també serà un nexe d’unió i de complicitat entre la Maria i el seu iaio, que tota la vida ha tingut el seu hortet. Ja sé que la nostra no és la primera escola que fa hort, però és la primera vegada que hi ha un hort escolar a la nostra vida educativa.
Em sembla que seria fantàstic tenir una escola que basés el procediment educatiu en projectes i que treballés els continguts de manera integrada. Perquè... cal fer les coses quan toca, perquè ho dicta una norma, o quan és més adient i en funció dels projectes que desenvolupem?
Un dia, en sortir d’escola, l’Ainara, la meva filla petita, ens va fer anar al descampat del costat del seu pati a recollir unes pales que hi havia llençat. I ja ens tens tota la família enmig de les herbes, buscant les pales i tornant-les al pati, on les recollia la seva mestra. Ningú no havia demanat a l’Ainara que ho fes, i a mi em va agradar veure que es responsabilitzava d’aquesta manera del material de l’escola, que no és només cosa del Departament o de l’Ajuntament, sinó cosa de tots i cada un de nosaltres. L’art d’educar Per raons professionals, tinc la sort d’estar en contacte amb persones del món de l’educació. Comentem sovint coses que em preocupen i n’obtinc la seva visió experimentada. Un dia em van passar un article sobre l’art d’educar, que acabava dient: «L’art d’educar passa per transmetre amb el cor allò que ens diuen els llibres; passa per transmetre amb el cor allò que mai no podrà aparèixer en un llibre». I tant! De fet, em sembla que, a la vida, si no posem el cor en allò que fem, no
podem anar bé. No parlo sobre temes educatius des del coneixement que en tenen els professionals, sinó des de la manera com els visc i com m’afecten, com a mare. Deixo les meves filles en mans dels mestres perquè les eduquin, però no només per una pura transmissió de coneixements, sinó també per ajudar-nos, a les mares i als pares, en la nostra tasca de fer les grans. De la mateixa manera, nosaltres hem de prendre part activa en l’ensenyament dels nostres fills i filles, perquè no s’ha de produir només en l’àmbit de l’escola; nosaltres tenim la oportunitat de facilitar que, els coneixements, els puguin experimentar en la vida diària. També podem exercitar tècniques d’aprenentatge: quan mirem un conte plegats, treballem l’observació i la deducció, fem jocs de relacionar paraules, comptem de dos en dos. Als pares i mares d’educació infantil ens han ofert d’anar a l’aula a ferhi una activitat. És una oportunitat per implicar-me amb la feina que fan els mestres i fer més fluida la relació escola família. Jo vaig proposar fer-hi un taller de galetes, però no podrà ser perquè la normativa (potser una mica absurda?) no permet que els nens es mengin les galetes elaborades. Així que llegirem un conte... i farem jocs d’observació, que els permetran participar de l’activitat. Porto uns dies preparant-ho amb molta il•lusió. La relació dels pares i mares amb l’escola està anant més enllà. La nostra associació esportiva ja ha organitzat un parell de sortides de cap de setmana, on hi participem la mestra d’educació física i les famílies. Hem baixat des de la Creu Blanca fins al poble caminant, hem fet un recorregut amb bicicleta enmig dels nostres espais naturals... I se’n preparen d’altres. Potser estem anant cap a un model diferent, en què tothom (mestres, mares i pares i alumnes) ens impliquem en l’art educar. Des del cor...

En vam analitzar les parts de la revista que era "Viure en família" i vam comentar perquè ens havia agradat aquell artícle.

Estructura de la revista:

Nom: Viure en família

Periodicitat: mensual

Estructura:
- Article d'introducció
- Índex
- Secció de notícies sobre l'educació 
- Carta dels lectors
- Tira còmica
- Preguntes dels lectors i la resposta de la revista
- Articles
- Més que llibres
- Un conte
- Espai publicitari
- Idees d'activitats
- Fotopoema

Seccions fixes:
- Secció de notícies sobre l'educació 
- Carta dels lectors
- La consulta
- Experiències
- Més que llibres
- El conte
- Idees
- Fotopoema

Públic a qui va dirigit:
- A tot el públic adult

Línia de la revista:
- Pretén ajudar a pares i mestres en l'educació dels seus fills proporcionant idees d'activitats, casos d'altra gent i solucions a problemes generals.


Vam triar aquest article perquè parla sobre una educació no basada en aprendre només el que es fa a cada matèria sinó en integrar altres elements. És a dir que parla sobre l'educació integral. A més a més aconsella fer activitats conjuntes amb els pares pr reforçar així els lligams entre ells i els seus fills i també que vegin més clarament el funcionament de l'escola.

AVETS I FAIGS

Gòtics semblant el faig, l’avet,

puja, segur, l’avet ombriu,

rígid de fulles, d’aire fred,

car és d’un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,

ben altrament, el faig somriu,

més joguinós que massa dret,

car és d’un gòtic renadiu.

L’avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny

on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes

que, en les altures de Montseny,

del vent concerten les campanes.

Guerau de Liost

Descripció d'una imatge

Guió de la narració:

-       Formes de la imatge:

· Cel

· Casa

· Prat

-        Relació del conjunt

-       Sensacions que m’ha provocat la imatge:

· Soledat

· Oblit

· Tristesa

-       Interpretació de la intenció comunicativa

Altres webs d’interès:

-       http://www.nationalgeographic.com.es/pagina/home_foto.html

-       http://www.fundaciomiro-bcn.org/

-       http://www.fundaciovilacasas.com/es/proyecto_arte/agenda/Museo_Can_Framis

-       http://ferrangimenez.com/

Citacions

A seminari, hem fet una activitat de citar diferents arxius. Això, ens servirà en tots els treballs que fem ja que és molt important citar sempre les fonts.

A continuació us deixo uns exemples:

Un llibre:

LARSSON S. Els homes que no estimaven les dones. 14a edició. Barcelona: Columna edicions, S.A., 2009. (Millennium 1). ISBN: 978-84-664-0924-7

Una revista:

Enderrock: Antònia Font, homenatge als exploradors [Barcelona](2011), núm. 189.

Un CD:

ELS PETS. Com anar al cel i tornar. [Disc sonor] Barcelona: Discmedi, 2008.

Un DVD:

ESCOLA THAU de Barcelona. Imaginafrica. [ Disc audiovisual] Barcelona: Centre d’estudis africans, 2007.

Comunicadors

Aquí us deixo ll'enllaç d'una entrevista d'una gran comunicadors com Karma Peiró a un altre comunicador: Alejandro Piscitelli. És molt interessant.

http://karmapeiro.wordpress.com/2011/11/06/alejandro-piscitelli-necessitem-menys-professors-i-mes-dinamitzadors-a-les-aules-piscitelli-itworldedu2011/

El so

A seminari, hem treballat una idea que avui en dia la gent no para mai a pensar. Escoltem els sons? Sentim els sons? Què és el so? I el soroll?

Aquesta acivitat es basava en fer un estudi dels sons que escoltem des de que ens llevem fins que arribem a la Facultat.

Sons molestos

telèfon

ràdio

plats
vent

nevera

plats i olles

coverts

rentaplats

porta

tren

escales mecàniques

portes del tren

gent

megafonia

Sons agradables

llapis/boli escribint

aigua de la dutxa

cassette

música

amics

El so, és la vibració d'una ona que va per l'espai. Acostuma a ser agradable a la oïda perquè si no ho és, directament passem a denominar-ho soroll Durant el dia, aquest sentit no para de rebre estimulacions sonores. De fet, durant la nostra vida mai podrem escoltar el silenci aboslut.

A m´´es a més, la oïda humana està capacitada per sentir més d'un so a la vegada però, escoltar-lo, només podem escoltar-ne un ja que l'acció d'escoltar comprèn que hem de tenir els cinc sentits pendents del que ens diuen i entendre el que sentim per poder escoltar-ho.

Què podem fer amb google docs

Interactiu, interacció, interactivitat.

Algunes de les idees principal que podem extreure d'aquest vídeo són que: els ordinadors són un gran element per a la comunicació. A més a més poden servir per fer un munt d'interaccions, ja siguin socials, comercials... o per interaccionar amb un mateix o d'altres usuaris. Alguns dels elements que ens permeten aquesta connexió són els hipermèdia. Aquests creen enllaços entre ells creant així una xarxa d'hipertexts i hipermèdies, és a dir les xarxes d'internet. Per acabar, la clau d'un interactiu, una persona que interacciona amb les xarxes, és una interfície, és a dir com una superfície per comunicar-se però interna d'uns de les xarxes.

Francesco Tonucci

En el món dels infants l'exclusió o la diferència social és un dels punts clau. He introduït aquesta foto de FRATO o el que ve a ser el mateix, Francesco Tonucci, un psicopedagog italià que expressa grans conceptes de l'educació en forma de dibuix, ja que la trobo la manera ideal de simplificar l'educació.

Aquesta no es basa en la formació de "personetes" iguals, amb uns coneixements totalment idèntics, ni molt menys de desfer-se d'aquells nens que no estan capacitats per assimilar el que volem ensenyar. L'educació és el mitjà pel qual un individu ajuda a un altre a valer-se per si mateix. En l'etapa de 0-3 i de 3-6 els elements que aprenen els nens són molt bàsics però no és simplement introduir uns coneixements en un capet i ja està sinó que durant aquests dos períodes i durant el de escolarització (primària i ESO) els nens adquireixen uns coneixements per "sobreviure" en un món en que, segons la teoria de l'evolució, el que està més ben preperat i té més capacitats, sobreviu.

La meva amiga com un vaixell blanc

Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! - em deia
ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrena d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-

I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-

A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
-No et deixaré
et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc.

I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
dues brases
com la punxada del llavi i del cor.

Joan Salvat Papasseit

El primer dia de classe

He creat aquest bloc per anar-hi publicant tot allò que suposi una experiència personal en l'àmbit educatiu. Cada dos dies aniré publicant tot allò que trobi interessant i que vegi que pot ser trascendental i interessant per a un estudiant/a de Magisteri Infantil.