Primerament, en la part dels infants, vam extreure'n les conclusions que els infants han de tenir unes responsabilitats, que hande parlar entre ells, que no hi ha d'haver temes "tabús" com per exemple la mort. Tot i que de vegades costa ja que depèn més de les famílies. Un altre dels aspectes que cal fomentar és la creativitat. Ja que aquesta pot fomentar l'autoestima i la seguretat de cada nen. Tot i així també cal posar unes normes, uns límits.
En segon terme, en l'apartat d'escola, vam destacar alguns conceptes com: la interacció, l'acolliment, la metadologia, la natura, el coneixement, el roll, els petits detalls i la importància de l'escola per la sociabilització. La interacció és molt important pels nens perquè estan en una edat en que estan crean la seva identitat. La interacció amb altres individus els ajuda a crear la seva identitat. Un bon acolliment també ajuda en la integració de l'infant. La metodologia que proposa és una ben senzilla i quotidiana. Que l'infant no se senti forçat en fer una activitat sinó que sigui de manera natural però intencionada per part del professor. Un altre qe també és molt important i que actulament s'està introduint poc a poc a les escoles és la natura. La educació mitjançant la natura és molt important ja que és un medi on el nen s'hi troba còmode per naturalesa. A més a més cal fer que cada nen tingui un "roll" a la classe o a l'escola perquè així aprenguin a formar-se tenint autonomia, responsebilitats i se sentin part d'un col·lectiu. Per finalitzar aquest apartat, dir també que en una de les coses quee s fixen molt els petits, és en els petits detalls. Per això, entre d'altres coses aquest llibre es diu "Les arrecades de la mestra".
En el tercer apartat, les famílies, l'autora en destaca la importància que tenen awuestes per a una bona educació conjunta amb l'escola. Ens diu que aquestes han de saber dir "no" quan toca, que no han d'imposar les coses sinó trobar altrernatives que els nens trobin que estan fent-ho de manera natural. Cal saber tractar els problemes que són comuns entre els nens. A més a més, cal que la família es plantegi que per ajudar-los a ser un model a seguir pels seus fills, han de treballar conjuntament amb els mestres i que aquests no els han de jutjar per les coses que fan. I finalment, com vam dir també en l'apartat anterior, els pares has de donar petites responsabilitats als seus fills a casa.
I per últim, la societat. En aquest apartat la Maricarmen ens diu que avui en dia, la societat condiciona molt la educació dels fiils. per una part, tenim l'incentiu del fracàs escolar; això ho ha probocat que les notes siguin aproximades i que els pares no se'n preocupin tant veient que el seu fill ja va "progressant adequadament". Per altra banda, com avui en dia tothom està al corrent de tot pels medis de comunicació, doncs els pares veuen casos de nens violents. Això els transmet un sentiment de por perquè el seu fill sigui així i el que fan és: o sobreprotegir-lo o estar pendents del que fa sempre i no deixar-lo acostar a cap nen. En realitat les baralles en una certa edat són naturals, però si arriben a un cert punt ja més violent s'han de parar. Així doncs, tots els nens, famílies, i escoles, formen part d'una societat. Aquesta té un paper molt important, i és que els mateixos individus que la formen, s'han de protegir. Creant així una cohesió de grup on ningú se sentirà sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada