Documentar, una mirada nova.

Aquest llibre, el vam llegir i comentar a seminari. Us el recomano molt ja que ens dóna eines i recursos per una acció tant important com la de Documentar. Per treballar-lo a classe ens vam dividir en grups  i després vam exposar el que cada equip havia treballat:

- Què és documentar?

- Quin és el sentit de la documentació?

- Quin paper té el mestre/a en la documentació?


Documentar

S'ha après que documentar no és ni de lluny fer publicitat, com veiem que sovint s'utilitzen les imatges dels infants. No és reproduir "cromets", imatges sempre agradables de nens i nenes bufons que fan moneries, ni és un seguit d'imatges de criatures boniques o que senzillament fan bonic. Tampoc es recopilar imatges per tal de vendre l'escola com un producte.
Per als mestres que han participat en els debats de la xarxa, documentar és molt més seriós tant des del punt de vista pedagògic com social o polític.

Documentar és :

- Una pràctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir de la realitat, a aquella que dona valor i se sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia.

- Recollir allò que passa en un grup d'infants, observant-los i deixant que ells mateixos descobreixin el seu potencial. (Mara Davoli ens deia: " Per documentar cal observar i observar col dir abans de tot conèixer", "Observar és un acte creatiu que requereix la nostra interpretació")

- Agrupar i guardar els treballs com a documents del que cada any s'ha fet.

- Recull d'escrits (opinions) que deien els infants sobre la temàtica.

Documentar és,  doncs, una oportunitat per poder donar visibilitat a la imatge d'infant, d'adult i d'educació que es construeix en una realitat determinada. Implica observar i fer visibles els processos, el desenvolupament de cada infant. Mitjançant l'observació aprenem dels infants; aprenem quin són els seus interessos, els recorreguts que segueixen per construir els seus coneixements.

Per altra banda, dins d'aquest exercici (documentar), neix una documentació que, tant en el moment de fer-se com en el de llegir-se, haurà enviat una imatge d'infant que demana i reivindica amb força ser escoltada per ser més ben compresa.

Així doncs, la documentació és un recull d'informació, una font d'informació productiva que ens permet conèixer l'alumne, que els pares coneguin el seu fill a l'escola i que, alhora, s'estableixi més cohesió entre pares i mestres.



Paper del/la mestre/a en la documentació:


Els punts més importants que ha de saber fer una mestre són:

- Saber treballar i debatre amb l'equip de mestres.
- Observar i respectar a l'infant, respectar-los, escoltar-los...
- Tenir una actitud curiosa.
- Permetre que l'infant sigui lliure i acompanyar-lo en el seu descobriment del món.
- Tenir certs materials a l'abast per facilitar el procés d'aprenentatge dels nens/nenes.
- Compartir la pròpia interpretació i reflexió sobre la documentació recollida (escrita) amb altres punts de vista. (El llibre ens diu que la reflexió compartida ens ajuda a observar més atentament, a tenir els ulls més oberts, a copsar fets, situacions que abans se'ns escapaven, a fer noves propostes.)
- Acceptar i respectar els canvis.
- Ser actius, dinàmics i creatius.
- Escoltar tant les demandes explícites com les implícites.

Els valors de l'esport: Podem educar els més petits a través de l'esport?

A tothom impacta veure aquesta foto. Un nen (de 5 anys, que és el de la foto) hauria de fer aquests gestos o tenir aquesta expressió d'odi?
Actualment, l'esport, està condicionant molt la nostra societat. Així que a l'hora de demanar responsabilitats envers d'on ha tret aquesta agresivitat el nen, seria dels pares, però en un nivell més àmpli, de la societat. Aquesta, si perd sent com un buit, un sentiment de inferioritat. Per això hi ha tanta competitivitat, per ser els millors i per sentir-nos superiors als altres.
Tot i això, hauries de trobar una alternativa, avui en dia, estem estudiant que en un infant, el que hem de intentar que faci és superar-se a ell mateix, que superi reptes, que vegi que si juga amb tot l'equip s'ho passarà més bé que si juga de manera individual i egoista. Per això, si teballem això amb el nen, crearem que tingui més autonomia, estigui més segur de si mateix i en definitiva, potser ell no ho notarà, però serà més feliç.

Lecura en veu alta

Cada dia, abans de començar seminari, cada u ha llegit un text. Sembla fàcil, però a vegades els nervis ens poden traïr i podem entrebancar-nos, corre massa,.... Per això us facilito deu consells per preparar-se una lectura en veu alta:

1- Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna signifacat al text, l'interpreta, l'entén. Consegüentment, l'objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre.

2- Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text perquè puguem evidenciar-ho en la lectura.

3- Recollir l'atenció de l'auditori. Sabr obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura.

4- Respectar les unitats de significat de què es componen les frases ( com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els components del nom, etc.)

5- Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més de pressa la informació que no es consideri rellevant o alentint la lectura de la informació important.

6- Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.

7- Marcar ab canvis de to la informació rellevant del text.

8- Entonar de forma ascendent les freses interrogatives.

9- Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.

10- Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.

Basat en : FERRAN, F. "La lectura en veu alta, un recurs pont entre l'escrit i l'oral", dins "Actes de les Jornades sobre l'ensenyament de la llengua oral", 8 i 9 d'octubre de 1997, UB.

Com heu pogut veure, encara que no ho sembli, una lectura en veu alta s'ha de preparar ben preparada.

Les arrecades de la mestra

El passat dijous dia 1 de desembre a seminari vam comentar el llibre Les arrecades de la mestra de l'escriptora Maricarmen Díez Navarro. Ens vam dividir en grups i vam treballar cada un els diferents espectes que s'hi esmenten: Els infants, l'escola, les famílies i la societat.

Primerament, en la part dels infants, vam extreure'n les conclusions que els infants han de tenir unes responsabilitats, que hande parlar entre ells, que no hi ha d'haver temes "tabús" com per exemple la mort. Tot i que de vegades costa ja que depèn més de les famílies. Un altre dels aspectes que cal fomentar és la creativitat. Ja que aquesta pot fomentar l'autoestima i la seguretat de cada nen. Tot i així també cal posar unes normes, uns límits.

En segon terme, en l'apartat d'escola, vam destacar alguns conceptes com: la interacció, l'acolliment, la metadologia, la natura, el coneixement, el roll, els petits detalls i la importància de l'escola per la sociabilització. La interacció és molt important pels nens perquè estan en una edat en que estan crean la seva identitat. La interacció amb altres individus els ajuda a crear la seva identitat. Un bon acolliment també ajuda en la integració de l'infant. La metodologia que proposa és una ben senzilla i quotidiana. Que l'infant no se senti forçat en fer una activitat sinó que sigui de manera natural però intencionada per part del professor. Un altre qe també és molt important i que actulament s'està introduint poc a poc a les escoles és la natura. La educació mitjançant la natura és molt important ja que és un medi on el nen s'hi troba còmode per naturalesa. A més a més cal fer que cada nen tingui un "roll" a la classe o a l'escola perquè així aprenguin a formar-se tenint autonomia, responsebilitats i se sentin part d'un col·lectiu. Per finalitzar aquest apartat, dir també que en una de les coses quee s fixen molt els petits, és en els petits detalls. Per això, entre d'altres coses aquest llibre es diu "Les arrecades de la mestra".

En el tercer apartat, les famílies, l'autora en destaca la importància que tenen awuestes per a una bona educació conjunta amb l'escola. Ens diu que aquestes han de saber dir "no" quan toca, que no han d'imposar les coses sinó trobar altrernatives que els nens trobin que estan fent-ho de manera natural. Cal saber tractar els problemes que són comuns entre els nens. A més a més, cal que la família es plantegi que per ajudar-los a ser un model a seguir pels seus fills, han de treballar conjuntament amb els mestres i que aquests no els han de jutjar per les coses que fan. I finalment, com vam dir també en l'apartat anterior, els pares has de donar petites responsabilitats als seus fills a casa.

I per últim, la societat. En aquest apartat la Maricarmen ens diu que avui en dia, la societat condiciona molt la educació dels fiils. per una part, tenim l'incentiu del fracàs escolar; això ho ha probocat que les notes siguin aproximades i que els pares no se'n preocupin tant veient que el seu fill ja va "progressant adequadament". Per altra banda, com avui en dia tothom està al corrent de tot pels medis de comunicació, doncs els pares veuen casos de nens violents. Això els transmet un sentiment de por perquè el seu fill sigui així i el que fan és: o sobreprotegir-lo o estar pendents del que fa sempre i no deixar-lo acostar a cap nen. En realitat les baralles en una certa edat són naturals, però si arriben a un cert punt ja més violent s'han de parar. Així doncs, tots els nens, famílies, i escoles, formen part d'una societat. Aquesta té un paper molt important, i és que els mateixos individus que la formen, s'han de protegir. Creant així una cohesió de grup on ningú se sentirà sol.